28
de gener
del
2021
Actualitzat
el
29
de gener
a les
9:11h
El Partit Popular ha començat la cursa cap al 14-F amb l'objectiu de doblar els resultats del 2017 i alhora solidificar el lideratge de Pablo Casado, que ha intervingut aquest dijous en l'acte celebrat a l'Hotel Grand Marina. Casado, que ha tingut un gran protagonisme en la precampanya i ha estat molt present a Catalunya, també ho serà durant la campanya. El president del PP ha fet una crida a evitar la formació d'una "coalició Frankenstein" a Catalunya, similar a la que, segons ell, hi ha a Espanya.
El president del PP s'ha mostrat especialment dur amb l'aprovació del decret per a la recepció dels fons europeus avui al Congrés, una votació que ha sortit endavant gràcies, entre d'altres, a l'abstenció de Vox. Això li ha servit per posar al mateix sac els "extremismes" de tots costats. Ha equiparat de nou el populisme ultra amb l'independentisme: "Els que justifiquen l'assalt al Congrés i els que veuen bé envoltar el Parlament són el mateix".
El líder del PP ha acusat Salvador Illa i els socialistes d'utilitzar Catalunya "com a moneda de canvi" i que el PSOE vol un tripartit perquè és la manera d'afermar el suport dels independentistes al Congrés. Ha explicat que recorreran a la Junta Electoral per denunciar l'ús fet en els actes de traspàs de carteres ministerials per fer campanya en favor de Salvador Illa.
Casado ha promès que si el seu partit pot governar, se suprimirà el 3% d'IRPF autonòmic, es modificarà els impostos de donacions i patrimoni i els quinze impostos propis que, segons ell, estan sent un llast per a l'economia catalana. També ha dit que Catalunya necessita un millor finançament, però amb dades a la ma i "sense fer promeses".
Al llarg de la seva intervenció, Casado ha repetit que Catalunya necessita un canvi i que el PP és el canvi veritable. Fins i tot ha menystingut el fet que sigui el PSC o ERC qui quedi al davant a les urnes perquè "manarà l'independentisme".
En el seu discurs, Alejandro Fernández ha dibuixat una Catalunya en mans del "nacionalpopulisme", "que ha governat amb ma de ferro els últims vuit anys". Ha fet un elogi de la societat catalana i l'esperit creador que la caracteritza, citant Josep Pla, Antoni Gaudí o Joan Miró, "genis als quals el nacionalisme sempre ha vist amb recança". Ha assegurat que el nacionalisme i el populisme són dues cares de la mateixa moneda i que cal treure'ls del Govern de la Generalitat.
Com també han fet avui els dirigents de Ciutadans, el candidat conservador ha advertit contra nous tripartits entre els socialistes i els sobiranistes. "Donar avui els vots al PSC de Salvador Illa és fer-ho a Esquerra Republicana", ha proclamat Fernández. Ha explicat que va demanar a Illa, quan era secretari d'organització del PSC, que pactessin els equips de govern municipal de Badalona i Castelldefels, però que ell va preferir pactar amb els independentistes. "Que ningú es refiï de Salvador Illa", ha afirmat el president dels populars catalans.
Lorena Roldán -que va ser notícia quan va anunciar que abandonava Ciutadans per alinear-se amb el PP- ha intervingut per atacar durament els socialistes i el seu candidat, Salvador Illa, de qui ha dit que "de salvador només té el nom", i l'ha acusat de dur a terme la pitjor gestió de la pandèmia de tot Europa. Roldán ha assegurat que el presidenciable socialista té pensat de pactar amb Esquerra Republicana.
Abans que ella, ha intervingut l'exmembre d'UDC Eva Parera, un altre fitxatge de la formació conservadora. Parera ha afirmat que el procés "no ha dut Catalunya a la independència sinó a la degradació" i que en aquestes eleccions l'electorat pot triar entre moltes opcions: "l'independentisme hiperventilat, l'independentisme que fa veure que no ho és tant, l'antisistema, l'antisistema amb corbata"... Però que només hi ha una opció assenyada, que és el seu nou partit. Parera ha critica també durament Artur Mas per haver triat en el seu moment "el populisme enfront el seny".
Aquestes eleccions són molt importants pel PP català. Però també per Casado. Després de la victòria a Galícia, que va reforçar l'autoritat d'Alberto Núñez Feijóo, i del fracàs a Euskadi, Casado necessita mostrar múscul propi i solidificar el seu lideratge, din i fora del partit. A Catalunya, a més, la simbiosi entre ell i el candidat, Alejandro Fernández, és total. El diputat tarragoní va donar-li suport en les primàries per l'elecció del successor de Mariano Rajoy.
El PP només té un objectiu en aquestes eleccions: superar clarament el resultat del 21-D del 2017, quan es va haver de conformar amb 4 escons. Ara vol recuperar si més no els nivells d'abans de l'etapa crucial del procés. Els populars van obtenir 11 diputats en les eleccions del 2015. I 19 en les del 2012. Per això, Alejandro Fernández insisteix a presentar el seu partit com l'eix de la recomposició del centre dreta a Catalunya, intentant fer forat en l'espectre dels catalans que se senten espanyols i d'ordre. Creuen al PP que aquesta franja és important i aquí poden pescar sufragis.
Els seus dos enemics principals a Catalunya són Ciutadans i Vox. Confien que l'erosió dels d'Arrimadas ja farà el seu paper i, en el pitjor dels casos, reduiran molt l'actual desequilibri entre totes dues sigles (36 a 4). La major part d'enquestes assenyala un increment sensible per al PP (el CIS li atorga 7 escons), lluny de la seva ambició però, en qualsevol cas, un increment clar respecte de les anteriors.
Amb els mesos, el PP ha anat refredant el projecte d'una Catalunya Suma amb Ciutadans, conscients del desgast creixent dels taronja i després del fracàs que aquesta aliança va trobar al País Basc. Els estrategues populars estan convençuts que han de fer el seu propi camí.
L'altre gran enemic és Vox, que apunta cap al Parlament amb una irrupció important i que, per força, és vist com un perill en la franja més radical del votant conservador. Però l'estratègia de la cúpula popular envers Vox ha estat en aquesta ocasió renunciar a competir-hi amb un discurs extrem. Des de la intervenció de Pablo Casado en el debat de la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez, el PP s'ha allunyat dels missatges que semblaven emular els de Santiago Abascal.
Campanya clàssica
Si els seus rivals de Ciutadans han començat la campanya a mitja tarda des de dalt del telefèric de Montjuïc, el PP ho ha fet amb un estil més clàssic, amb un acte a l'Hotel Grand Marina, al port de Barcelona, on el partit ha fet molts mítings els darrers anys. Format clàssic i relativa serenor davant un horitzó electoral que, si no està per tirar coets, sí que sembla garantir una millora de resultats.
Els populars van patir de valent en les anteriors eleccions del 21-D, en què van estar al caire del precipici. Amb un Ciutadans que va fer-se amb el ceptre del bloc unionista, amb 36 diputats, el PP va quedar reduït a tan sols 4, i el quart va estar ballant durant uns dies. Era precisament el del cap de cartell per Tarragona, Alejandro Fernández, i tenint de número dos Lorena Roldán, la rival d'ahir. La política té aquestes giragonses. A punt de perdre l'escó fa tres anys, ara serà ell, curiosament, qui es llança a l'arena per deixar clar a Ciutadans quin és a Catalunya el vot d'ordre.
El president del PP s'ha mostrat especialment dur amb l'aprovació del decret per a la recepció dels fons europeus avui al Congrés, una votació que ha sortit endavant gràcies, entre d'altres, a l'abstenció de Vox. Això li ha servit per posar al mateix sac els "extremismes" de tots costats. Ha equiparat de nou el populisme ultra amb l'independentisme: "Els que justifiquen l'assalt al Congrés i els que veuen bé envoltar el Parlament són el mateix".
El líder del PP ha acusat Salvador Illa i els socialistes d'utilitzar Catalunya "com a moneda de canvi" i que el PSOE vol un tripartit perquè és la manera d'afermar el suport dels independentistes al Congrés. Ha explicat que recorreran a la Junta Electoral per denunciar l'ús fet en els actes de traspàs de carteres ministerials per fer campanya en favor de Salvador Illa.
Casado ha promès que si el seu partit pot governar, se suprimirà el 3% d'IRPF autonòmic, es modificarà els impostos de donacions i patrimoni i els quinze impostos propis que, segons ell, estan sent un llast per a l'economia catalana. També ha dit que Catalunya necessita un millor finançament, però amb dades a la ma i "sense fer promeses".
Al llarg de la seva intervenció, Casado ha repetit que Catalunya necessita un canvi i que el PP és el canvi veritable. Fins i tot ha menystingut el fet que sigui el PSC o ERC qui quedi al davant a les urnes perquè "manarà l'independentisme".
En el seu discurs, Alejandro Fernández ha dibuixat una Catalunya en mans del "nacionalpopulisme", "que ha governat amb ma de ferro els últims vuit anys". Ha fet un elogi de la societat catalana i l'esperit creador que la caracteritza, citant Josep Pla, Antoni Gaudí o Joan Miró, "genis als quals el nacionalisme sempre ha vist amb recança". Ha assegurat que el nacionalisme i el populisme són dues cares de la mateixa moneda i que cal treure'ls del Govern de la Generalitat.
Com també han fet avui els dirigents de Ciutadans, el candidat conservador ha advertit contra nous tripartits entre els socialistes i els sobiranistes. "Donar avui els vots al PSC de Salvador Illa és fer-ho a Esquerra Republicana", ha proclamat Fernández. Ha explicat que va demanar a Illa, quan era secretari d'organització del PSC, que pactessin els equips de govern municipal de Badalona i Castelldefels, però que ell va preferir pactar amb els independentistes. "Que ningú es refiï de Salvador Illa", ha afirmat el president dels populars catalans.
Lorena Roldán -que va ser notícia quan va anunciar que abandonava Ciutadans per alinear-se amb el PP- ha intervingut per atacar durament els socialistes i el seu candidat, Salvador Illa, de qui ha dit que "de salvador només té el nom", i l'ha acusat de dur a terme la pitjor gestió de la pandèmia de tot Europa. Roldán ha assegurat que el presidenciable socialista té pensat de pactar amb Esquerra Republicana.
Abans que ella, ha intervingut l'exmembre d'UDC Eva Parera, un altre fitxatge de la formació conservadora. Parera ha afirmat que el procés "no ha dut Catalunya a la independència sinó a la degradació" i que en aquestes eleccions l'electorat pot triar entre moltes opcions: "l'independentisme hiperventilat, l'independentisme que fa veure que no ho és tant, l'antisistema, l'antisistema amb corbata"... Però que només hi ha una opció assenyada, que és el seu nou partit. Parera ha critica també durament Artur Mas per haver triat en el seu moment "el populisme enfront el seny".
Aquestes eleccions són molt importants pel PP català. Però també per Casado. Després de la victòria a Galícia, que va reforçar l'autoritat d'Alberto Núñez Feijóo, i del fracàs a Euskadi, Casado necessita mostrar múscul propi i solidificar el seu lideratge, din i fora del partit. A Catalunya, a més, la simbiosi entre ell i el candidat, Alejandro Fernández, és total. El diputat tarragoní va donar-li suport en les primàries per l'elecció del successor de Mariano Rajoy.
El PP només té un objectiu en aquestes eleccions: superar clarament el resultat del 21-D del 2017, quan es va haver de conformar amb 4 escons. Ara vol recuperar si més no els nivells d'abans de l'etapa crucial del procés. Els populars van obtenir 11 diputats en les eleccions del 2015. I 19 en les del 2012. Per això, Alejandro Fernández insisteix a presentar el seu partit com l'eix de la recomposició del centre dreta a Catalunya, intentant fer forat en l'espectre dels catalans que se senten espanyols i d'ordre. Creuen al PP que aquesta franja és important i aquí poden pescar sufragis.
Els seus dos enemics principals a Catalunya són Ciutadans i Vox. Confien que l'erosió dels d'Arrimadas ja farà el seu paper i, en el pitjor dels casos, reduiran molt l'actual desequilibri entre totes dues sigles (36 a 4). La major part d'enquestes assenyala un increment sensible per al PP (el CIS li atorga 7 escons), lluny de la seva ambició però, en qualsevol cas, un increment clar respecte de les anteriors.
Amb els mesos, el PP ha anat refredant el projecte d'una Catalunya Suma amb Ciutadans, conscients del desgast creixent dels taronja i després del fracàs que aquesta aliança va trobar al País Basc. Els estrategues populars estan convençuts que han de fer el seu propi camí.
L'altre gran enemic és Vox, que apunta cap al Parlament amb una irrupció important i que, per força, és vist com un perill en la franja més radical del votant conservador. Però l'estratègia de la cúpula popular envers Vox ha estat en aquesta ocasió renunciar a competir-hi amb un discurs extrem. Des de la intervenció de Pablo Casado en el debat de la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez, el PP s'ha allunyat dels missatges que semblaven emular els de Santiago Abascal.
Campanya clàssica
Si els seus rivals de Ciutadans han començat la campanya a mitja tarda des de dalt del telefèric de Montjuïc, el PP ho ha fet amb un estil més clàssic, amb un acte a l'Hotel Grand Marina, al port de Barcelona, on el partit ha fet molts mítings els darrers anys. Format clàssic i relativa serenor davant un horitzó electoral que, si no està per tirar coets, sí que sembla garantir una millora de resultats.
Els populars van patir de valent en les anteriors eleccions del 21-D, en què van estar al caire del precipici. Amb un Ciutadans que va fer-se amb el ceptre del bloc unionista, amb 36 diputats, el PP va quedar reduït a tan sols 4, i el quart va estar ballant durant uns dies. Era precisament el del cap de cartell per Tarragona, Alejandro Fernández, i tenint de número dos Lorena Roldán, la rival d'ahir. La política té aquestes giragonses. A punt de perdre l'escó fa tres anys, ara serà ell, curiosament, qui es llança a l'arena per deixar clar a Ciutadans quin és a Catalunya el vot d'ordre.